Michelle Bachelet a Xile, Angela Merkel al capdavant d'Alemanya, la llei de peritat del Govern de ZP... Sembla que finalment s'ha resolt aquest deute històric i les dones estem arribant als primers llocs de la política.
Aquests dies la premsa internacional ocupa pàgines amb la segona volta de les eleccions presidencials franceses i gasta tinta amb la candidata socialista Ségolène Royal. L'apadrinada de ZP ja ha guanyat la partida a altres candidats i ara lluita amb el conservador Sarkozy per fer el cim de l'Elisi i convertir-se en la primera presidenta de França. Però qui més pot evidenciar aquest canvi, qui més pot abanderar aquesta generació de dones polítiques, és, o millor dit serà, Hillary Clinton. Ens agradi o no, els Estats Units encara dirigeixen el món i si Hillary Clinton fa caure primer Obaba, venç després els Republicans, i s'acaba convertint en la primera presidenta dels EUA, es convertirà també en una icona política. I no perquè sigui l'esposa de l'ex-president Bill Clinton, ni pels escàndols que va haver d'aguantar aleshores, sinó perquè el fet que Hillary Clinton assumís la presidència dels EUA suposaria un canvi d'un simbolisme extraordinari.
Francament, i no estic dient que les dones ho facin millor que els homes, crec que ja és hora de donar confiança a l'accent que porten les dones en política.
2 comentaris:
Aporta simbolisme però no es generalitza la situació real d'igualtat. Les dones en tant que situació d'igualtat que comencem a viure actualment (afortunadament), haurien de ser tractades al mateix nivell que els homes. Se les hauria de jutjar pel seu programa i per les seves propostes i no tant pel simple fet de ser dones.
Per exemple, Hilary Clinton ha comentat recentment que tornaria a replicar militarment un atac contra els EUA. És aquesta la sensibilitat femenina que volem? jo no.
Ni un extrem ni l'altre. Homes i dones haurien de tenir les mateixes possibilitats i oportunitats per a fer política i ésser polítics. És cert que fins fa poc, tot el protagonisme l'assumien els homes (més ben dit, era potenciat pels homes a favor dels homes). La llei de la paritat de partits és correcte, sempre que no s'utilitzi per "fer bonica" la llista (sigui municipal com general).
Considero que tant Michelle Bachelet, com Hillary Clinton o Segolene Royal han fet carrera política (a cambres altes i baixes), i si es presenten a les nacionals no és per fer bonic, sinó per carrera profesional (tant si compartim idees polítiques amb elles com si no).
Ja era hora que s'escoltés a uns i altres per les idees independentment del sexe.
Publica un comentari