Nascudes per ser polítiques

Michelle Bachelet a Xile, Angela Merkel al capdavant d'Alemanya, la llei de peritat del Govern de ZP... Sembla que finalment s'ha resolt aquest deute històric i les dones estem arribant als primers llocs de la política.

Aquests dies la premsa internacional ocupa pàgines amb la segona volta de les eleccions presidencials franceses i gasta tinta amb la candidata socialista Ségolène Royal. L'apadrinada de ZP ja ha guanyat la partida a altres candidats i ara lluita amb el conservador Sarkozy per fer el cim de l'Elisi i convertir-se en la primera presidenta de França. Però qui més pot evidenciar aquest canvi, qui més pot abanderar aquesta generació de dones polítiques, és, o millor dit serà, Hillary Clinton. Ens agradi o no, els Estats Units encara dirigeixen el món i si Hillary Clinton fa caure primer Obaba, venç després els Republicans, i s'acaba convertint en la primera presidenta dels EUA, es convertirà també en una icona política. I no perquè sigui l'esposa de l'ex-president Bill Clinton, ni pels escàndols que va haver d'aguantar aleshores, sinó perquè el fet que Hillary Clinton assumís la presidència dels EUA suposaria un canvi d'un simbolisme extraordinari.

Francament, i no estic dient que les dones ho facin millor que els homes, crec que ja és hora de donar confiança a l'accent que porten les dones en política.