8.5.07

La república independent d'Ikea


Només volia compartir la campanya publicitària que Ikea va estrenar ahir a França. Sempre tan oportunistes, sempre tan originals i creatius, sempre tan trencadors.

Ahir Ikea va aprofitar l'avinentesa de les eleccions i el triomf de Sarkozy per omplir les contraportades de la premsa gratuïta amb aquest anunci. També, segons m'ha dit una amiga resident a París, a altres mitjans. Ikea sempre aposta fort.
"Sense penediments... A Ikea, disposa de 30 dies per canviar d'opinió si pensa que ha triat malament. Sí al canvi. Voti Ikea."

1 comentari:

Anònim ha dit...

Bones,

França passa per moments complicats, la grandeur ja fa temps que és aigua passada i la seva preponderància a nivell europeu afeblida. El francès mitjà ha vist que amb poques dècades, se li ha ensorrat el seu univers de benestar i de fe cega en l’administració. Per altra banda, el model d’integració social d’argelins, senegalesos i la resta de la francofonia fa temps que ha fracassat. La “banlieu” de ciutats com Tolosa de Llenguadoc o Montpeller són focus de conflicte permanent. El francès mitjà té l’orgull ferit i el seu chauvinismne fa temps que ha deixat de ser creïble o digne d’admiració entre nosaltres.

Zarkozy fa un discurs en clau autoritària, sense els excessos verbals de Le Penn i sense justificar el nazisme ni ridiculitzar la resistència. Zarkozy encarna els valors tradicionals perduts, fa un discurs molt sòlid i que sintonitza molt amb el tarannà de les classes mitjanes. És curiós que Zarkozy sigui el candidat de la continuïtat, perquè ha estat ministre de l’interior amb Chirac. Cal no oblidar tampoc que el futur president. Però ha sabut imprimir un discurs de canvi més que no pas la Royal. El Partit Socialista francès haurà d’afinar molt de cara a les legislatives properes per tenir un resultat digne.

Aquí també estem entretinguts amb el tema Maragall. Els detractors més acèrrims del President en el passat, ara el pugen als altars i li aplaudeixen la seva actitud. No ho sé... Maragall genera entre la gent que l’admirem un sentiment ambivalent d’estima i rebuig.
Estanis