Llegeixo a elperiodico.cat que un nadó d’11 mesos dels EUA ja té permís d’arma i arma. Bubba, que així és com l’anomenen a casa seva, medeix poc més de mig metre, no pesa ni 10kg i encara gateja; però ja té dret a tenir arma i municions.
La notícia em fa reflexionar sobre la facilitat que tenen els ciutadans nord-americans per aconseguir un permís d’armes. Només cal omplir un formulari i enviar-lo a través d’Internet, tot molt impersonal, sense estudi, sense control. Com si es tractés de fer la compra del supermercat a través de la xarxa.
El fet em recorda la massacra de Virginia Tech d’ara fa poc més d’un mes però també em remet al film Bowling for Columbine. Aquell documental amb el que Michael Moore volia sacsejar la societat americana a la recerca de les causes de la seva por, i afrontar la facilitat per aconseguir armes. La mateixa facilitat que ha permès a un nadó tenir ja la seva pròpia pistola baretta 686.
Moore documentava doncs sobre tot allò que afecta a la societat americana creant aquest sentiment de pànic. La força dels mitjans de comunicació de masses, les diferències racials que sovint venen els mateixos mitjans, l’Associació Nacional del Rifle presidida orgullosament pel mateix Charlton Heston, el cantant Marilyn Manson, els atemptats de l’11S o l’abisme entre les classes socials; tot tenia cabuda en aquest muntatge crític del director de Faranheit 9/11. La pel·lícula també mesclava entrevistes, dades històriques i imatges en blanc i negre, seqüències de realitat –o millor dit de falsa realitat- i fragments de dibuixos animats. Tot això conduït per una narració en primera persona del propi Michael Moore que en certa manera deixava entreveure el seu patriotisme yankee, encara que anti-Bush.
Michael Moore no volia deixar indiferent a ningú. La pel·lícula era com una partida de ‘bolos’ paradoxalment amenitzada per la lletra de ‘What a wondeful world’, i en la que Michael Moore jugava amb l’espectador amb la intenció de fer caure totes les bitlles de la por americana.
Veient casos com els del petit Bubba, sembla que Michael Moore no va fer una bona partida en aquell bowling de Columbine. Si vol ho pot tornar a intentar, perquè encara hi ha moltes bitlles per tirar.
La notícia em fa reflexionar sobre la facilitat que tenen els ciutadans nord-americans per aconseguir un permís d’armes. Només cal omplir un formulari i enviar-lo a través d’Internet, tot molt impersonal, sense estudi, sense control. Com si es tractés de fer la compra del supermercat a través de la xarxa.
El fet em recorda la massacra de Virginia Tech d’ara fa poc més d’un mes però també em remet al film Bowling for Columbine. Aquell documental amb el que Michael Moore volia sacsejar la societat americana a la recerca de les causes de la seva por, i afrontar la facilitat per aconseguir armes. La mateixa facilitat que ha permès a un nadó tenir ja la seva pròpia pistola baretta 686.
Moore documentava doncs sobre tot allò que afecta a la societat americana creant aquest sentiment de pànic. La força dels mitjans de comunicació de masses, les diferències racials que sovint venen els mateixos mitjans, l’Associació Nacional del Rifle presidida orgullosament pel mateix Charlton Heston, el cantant Marilyn Manson, els atemptats de l’11S o l’abisme entre les classes socials; tot tenia cabuda en aquest muntatge crític del director de Faranheit 9/11. La pel·lícula també mesclava entrevistes, dades històriques i imatges en blanc i negre, seqüències de realitat –o millor dit de falsa realitat- i fragments de dibuixos animats. Tot això conduït per una narració en primera persona del propi Michael Moore que en certa manera deixava entreveure el seu patriotisme yankee, encara que anti-Bush.
Michael Moore no volia deixar indiferent a ningú. La pel·lícula era com una partida de ‘bolos’ paradoxalment amenitzada per la lletra de ‘What a wondeful world’, i en la que Michael Moore jugava amb l’espectador amb la intenció de fer caure totes les bitlles de la por americana.
Veient casos com els del petit Bubba, sembla que Michael Moore no va fer una bona partida en aquell bowling de Columbine. Si vol ho pot tornar a intentar, perquè encara hi ha moltes bitlles per tirar.
1 comentari:
Aqui es fan socis del Barça...
Publica un comentari a l'entrada