‘És català aquell qui viu i treballa a Catalunya’. Aquesta és una de les moltes declaracions que el president Jordi Pujol va fer mítiques durant els seus 23 anys de mandat. La repetida frase també afecta a l’actual president de la Generalitat José Montilla, qui, provinent de Còrdova, viu i treballa a Catalunya des de fa més de trenta anys. Però a José Montilla li queda curta l’expressió pujolista, el President viu i treballa ara ‘per Catalunya’. Montilla forma part del moviment migratori residencial estatal que va afectar Catalunya a mitjans del passat segle XX. Un flux migratori que, més o menys adaptat i integrat a Catalunya, té avui els mateixos drets i deures que els catalans naturals.
Integrats aquells immigrants que vingueren, la Catalunya actual allotja ara un nou moviment migratori. Es tracta d’un flux extern, general a tot l’Estat, i protagonitzat per un ampli ventall de nacionalitats (llatins, africans o europeus de l’est) que fan de Catalunya una societat global i cosmopolita. Deixant a part els immigrants il·legals, aquells que ja tenen papers, és a dir, els qui han legalitzat la seva situació i són reconeguts com a ciutadans -o millor dit residents- de Catalunya, encara reben ara un tracte diferent. Hi ha qui considera que aquests nouvinguts estan prou adaptats com per tenir les mateixes obligacions que els catalans autòctons, però no suficientment integrats com per compartir amb ells els mateixos drets i deures.
El proper 27 de maig se celebren les eleccions municipals i aquests immigrants amb papers no hi tindran dret a vot, tampoc poden presentar-se com a candidats. Mentre que a països capdavanters com Suècia, Noruega o Dinamarca ja inclouen els immigrants dins el seu sufragi universal, a l’Estat espanyol la proposta tot just està sobre la taula.
4 comentaris:
Miriam, felicitats pel bloc. Tot i que és el meu primer missatge et segueixo des de l'inici.
Deixa'm recomenar-te un article sobre la Hilary Clinton de la qual parlaves en un post anterior. Aquesta article parteix de l'òptica de la comunicació política. Penso que et pot interessar.
Hillary Clinton, candidata y mujer
Torno a ser jo,
hi ha algun problema a blogger i no em deixa possar-te el link directe, que és aquest:
http://www.gutierrez-rubi.es/?p=8
Marc
Jejejej ;) Em sento font important i tot!
Si el que escric serveix x ajudar a comprendre als altres més coses d'aquest món, endavant i visca el món dels blogs!!! jeje ;D
Quan vulguis, et passo més informació!
És veritat que el tema de la immigració fa temps que comença a generar preocupació a Catalunya. També és cert que els polítics que tenen competències sobre el tema, no en parlen mai obertament. Observant països que ja fa temps que viuen aquesta situació com França, Anglaterra, Alemanya o EEUU hom s'adona que després d'uns anys i amb models diferents d'integració, la qüestió no se soluciona de manera fàcil. Hi ha conflictes d'integració arreu i hipocresia dels estats i de l'empresariat que se serveixen d'aquesta mà d'obra barata sense solucionar el tema de l'encaix cultural i la promoció social d'aquesta gent. En J.M. del Pozo -ex-conseller d'educació, que ens acompanyarà el proper diumenge dia 20 a l'acte de campanya que farem al CER de l'Escala- ha escrit molt sobre això i defensa un model d'integració que es basa sobretot en el diàleg intercultural.
Estanis
Publica un comentari a l'entrada