Ahir al migdia em vaig desconnectar de l’actualitat llegint a la news bar del 3/24 que el PPC li oferia la presidència del Partit a Alberto Fernández Díaz. En aquell moment ja ho trobava esparpèntic, però és clar, quina cosa del populars no troba esparpèntica una servidora?
Avui, quan m’he despertat, m’he trobat amb la cara de Daniel Sirera a la portada del diari. Petita, en forma de breu, a l’extrem inferior dret, però hi he anat a parar directament, passant per alt el titular sobre els impostos de matriculació i la imatge central d’en Txiki. ‘Daniel Sirera substitueix Piqué al capdavant del PP a Catalunya’.
Sirera, el mateix portaveu del PP al Parlament de Catalunya que fa uns mesos –en plena precampanya electoral pel 27M- va venir a la facultat a oferir-nos una roda de premsa; aquell qui ens va negar rotundament i reiterada que Ángel acebes i el PP mai havien dit, ni tan sols insinuat, que ETA estava darrera els atemptats de l’11M; el jove polític que intentava buscar la nostra complicitat amb un toc humanista per defugir millor les nostres preguntes; aquell convidat que es va discutir amb una companya badalonina sobre el vídeo del seu compatriota Xavier Garcia Albiol. Daniel, els clients sempre tenen la raó però si els convidats volen continuar gaudint de l’amabilitat dels amfitrions han de saber respectar-los.
D’acord, ara Daniel Sirera ha passat de ser un convidat a convertir-se en el nou compte d’Urgell de can PPC. No sé perquè, però em temo que el canvi Piqué-Sirera serà un canvi sense transició. Ell mateix ja ha anunciat que inicia una nova etapa ‘útil’ i exempta d’ismes; però de quina utilitat estem parlant?, a quins ismes es refereix?
Deixem passar el cap de setmana. Veiem-ho a partir de dilluns.
1 comentari:
M'ha agradat molt aquest article! M'agrada la lectura que en fas del canvi de cara del PP i de la falsa neteja d'imatge, cada vegada més espanyola i menys tolerant. A casa meva Sirera també s'escriu amb C, la mateixa C de Cinisme.
M'agrada que continuis escribint articles! M'agrada que continuis escribint, el que escrius, com ho escrius, i que ens deixis llegir-ho! No t'ho guardis!
Laia
Publica un comentari a l'entrada