No havia començat mai un 7 de gener anant de rebaixes a Barcelona, de fet crec que ni a Barcelona ni enlloc. De fet no recordo haver estat mai a les 10 del matí del primer dia de rebaixes a punt per la guerra. No! No he corrigut, ni m‘he barallat amb els vigilants de seguretat de cap botiga, ni he fet cua per entrar al Corte Inglés com si es tractés d’aconseguir una entrada per el Boss. Estic tocada per la tramuntana, sí, però no com en Dalí. Però avui em feia il·lusió poder viure en primera persona el tret de sortida de les rebaixes i així ho he fet.
Pocs minuts després de les 10, entrava en un establiment de dalt de tot del Passeig de Gràcia. Ja estava ple! Encara hi havia peces estudiadament col·locades, però també n’hi havia moltes de regirades, i la majoria de noies que voltaven la botiga ja havien enterrat els seus braços entre texans, samarretes, cinturons i faldilles. He fet cua per emprovar-me una mica de roba, força estona de fet. Però també s’ha allargat per culpa meva, i és que entre que ja no sé mai ni quina talla agafar –solució: agafar-ne un parell de cada peça-, que la roba i la moda és una cosa que m’agrada bastant -també anar de compres és clar-, i que em deixava portar per la bogeria de la gent, no he contat la quantitat de roba que m’he endut darrera la cortina! Però Murphy sempre m’ha acompanyat bastant, així que no m’he quedat res. Quasi millor, ja hi havia espera davant la caixa. Això sí, he continuat caminant i fent les meves parades tècniques a diferents botigues, a dreta i a esquerra del Passeig de Gràcia, també cap a la paral·lela Rambla Catalunya, fins a baix de tot a Plaça Catalunya. Cada vegada hi havia més cues, tan per provar-se la roba com per pagar; fileres de gent que fins i tot a vegades s’entrecreuaven. Quina bogeria! I pel carrer gent amb bosses amunt i avall, a mà dreta i esquerra: de sabateries, franquícies de roba interior, firmes del grup Inditex, marques italianes o noms de reconegut dissenyadors. Semblava que tothom es ‘firava’ amb algun capritx, però jo no tenia el dia –a més tot el que m’agradava ja era de nova col·lecció-.
Al final però, he gastat, sense escalfar gaire la targeta això sí, i pensant en coses necessàries. Però és que m’havia de comprar alguna cosa! No podia tornar al pis només amb les bosses del súper! Qui sap, potser hi tornaré amb més calma, quan les masses ja s’hagin cansat, encara que probablement llavors hauran esgotat existències... Anyway, l’excusa perfecte per comprar-me ja peces de nova temporada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada