Continua la campanya electoral

Aquesta mitjanit comença oficialment la campanya electoral. I dic oficialment perquè en realitat portem quatre anys –mínims- de campanya nonstop. No només perquè durant aquest període hem dit el ‘sí’ a l’Estatut d’Autonomia, ni tampoc perquè hem estat cridats a les urnes de Catalunya i també hem exercitat el nostre dret –i deure- a vot com a ciutadans del nostre poble més recentment. Sinó perquè des de que ZP va accedir a la Presidència de l’Estat ara fa quatre anys, els actes de propaganda política no han cessat. Retrets i opinions d’uns i d’altres que avui ja són promeses electorals, actes públics convertits en mítings, sessions al Congrés dels Diputats que en realitat semblen debats televisius, declaracions que són premisses de programa, etc. I tot això unit a un ambient de crispació i insatisfacció política, als consecutius problemes de rodalies i l’AVE, al terrorisme d’ETA, els boicots o els diferents fets socials...

Però també parlem d’una campanya cada vegada més americanitzada, no només per la llargada d’aquesta, sinó també per la mediatitis que pateixen els polítics, o millor dit, per la multicanalització dels electoralismes. I és que potser serà aquesta, la convergència de canals, la raó d’una cartells electorals –sobretot els dels dos grans partits, perquè encara que alguns no ho vulguin reconèixer aquests són uns comicis de bipartidisme- totalment sobris i austers; un blau i l’altre vermell, sí, fàcils d’identificar, però poc més enllà d’això. I és que si campanyes anteriors han estat marcades pels vídeos i els DVD’s, la gallineta dels ous d’or dels últims temps no és cap altra que Internet. Muntatges de tot tipus: coorporatius o particulars, públics o privats, penjats al Youtube, pàgines web cada vegada més dinàmiques i, sobretot, el fenòmen de les eleccions americanes, sobretot pel que fa al seu bàndol demòcrata: el Facebook. Avui sembla que cap polític no és ningú si no té un ‘group to join’ en el portal Facebook com el grup Zapatero2008, o un espai de campanya per adquirir supporters com el de Joan Herrera. Però qui més enllà ha arribat en el seu intent d’aproximar-se als joves no ha estat altre que Mariano Rajoy, amb el seu propi espai ‘personal’ -entre cometes, és clar-. I és que en coses de campanya electoral sembla que ja no existeixen límits, tampoc límits d’amistat. És així com Rajoy i jo ens relacionem via Facebook, fins al punt que fa unes setmanes el mateix Mariano, ell va firmar només amb el seu nom de pila, em va desitjar un feliç aniversari ‘y que cumplas muchos mas’. Però és que la meva inquietud electoral per poder conèixer aquest múltiplex actual de campanya em va temptar de fer-me’n friend; com també supporter d’Obama, Hillary o Herrera i membre del grup Zapatero2008.

I ja són les 12 de la nit, comença oficialment la campanya electoral; o millor dit, comença el compte enrere per la jornada electoral i el repte en contra de l'abtesnció. O encara millor: continua la campanya electoral. I avui, seguint amb la protesta dels professionals de la informació, jo tampoc firmaré aquesta breu i personal crònica.