De compres per Trafalgar

Les irregularitats de les botigues majoristes de la dreta de l’Eixample sud són una pràctica habitual i generalitzada a la zona

‘Si no es por al mayor es más caro’, respon amb un castellà entrebancat el dependent de la botiga majorista Wan Lai Hong, al carrer Trafalgar de Barcelona, ‘a 12’, afegeix. ‘Però me’n puc quedar dues només?’, ‘sí’, assegura el jove tot assen­tint amb el cap. Trio dues cami­ses iguals però de diferent color i confio en que la talla m’anirà bé: ‘doncs en compraré dues al preu que em venguis al detall’, li dic mentre li acosto la roba. ‘22’ (euros) és el seu preu final, un total una mica rebaixat. ‘I si tinc algun problema al empro­var-me la camisa, la puc venir a canviar?’, un ridícul cartell en­ganxat amb cinta adhesiva em resol el dubte: a la botiga Wan Lai Hong no s’admeten canvis ni devolucions. De fet, tampoc tinc cap tiquet de compra que m’avali.

La venta al detall a les botigues de venta a l’engròs és una pràc­tica generalitzada a la zona del carrer Trafalgar; de fet, alguns d’aquests establiments tenen la doble llicència d’activitat de venta. És el cas de la botiga Wan Lai Hong, on tot i la negació de venta al detall per part de la responsable, legalment poden vendre tant a majoristes com a minoristes. Però ‘una cosa és quan tu obres i una altra és quan estàs fent l’activitat’, assegura el director de l’àrea de Promo­ció Econòmica de l’ajuntament de Barcelona Albert González, ‘hi poden haver petites variaci­ons’, afegeix.

FETA LA LLEI, FETA LA TRAMPA
I és que segons la normativa, si es fan simultàniament les du­es activitats en un mateix local, ‘s’han de dur a terme en secci­ons diferenciades, degudament retolades’, i conforme amb ‘els requisits de tota mena exigibles a cadascuna d’aquestes formes de distribució’. Heus aquí la principal irregularitat d’aques­tes botigues. I és que és obliga­tori que qualsevol establiment, sigui de la tipologia que sigui, disposi dels preus marcats als productes, és obligatori que qualsevol establiment emeti el tiquet a caixa, així com també han de tenir una zona habilita­da per emprovadors i una altra per lavabos públics, etc. ‘Que hi ha gent que incompleix?’, pre­gunta retòricament Albert Gon­zález. ‘Evidentment’, es respon a si mateix, ‘però si ho hem de fer complir tot passem a viure en un estat policial’, justifica.

La zona de la dreta de l’eixam­ple sud és, històricament, l’àrea de densitat del comerç tèx­til majorista de Barcelona. ‘La concentració fa que tingui un poder d’atracció més gran que si estiguéssim tots disgregats’, assegura Xavier Perelló, presi­dent de l’Associació de comer­ciants a l’engròs És Moda. Pe­rò segons l’Associació de Veïns Plataforma Per una Eixample Sostenible, aquesta histori­citat de la zona ‘és la resposta que dóna la gent que no coneix el problema’. I encara que els veïns asseguren que no tenen res en contra dels magatzems a l’engròs, també destaquen que el gran problema és el volum i l’erosió que aquest significa pel teixit comercial del barri. ‘Per­què és clar’, afegeix Charo Mar­tínez, integrant lluitadora de la Plataforma Per una Eixample Sostenible, ‘és un comerç únic, un monocultiu i, per tant, no hi ha diversitat ni botigues de proximitat’. Davant d’aquesta situació, i sobretot davant de la pressió veïnal, l’Ajuntament ha començat a actuar, encara que amb una mica de retard; pri­mer ‘tapant forats’, critica Llu­ís Tejedor, veí del carrer Tra­falgar, i ‘ara també han fet un Pla d’Usos que és una presa de pèl’, continua, encara que sí és un reconeixement.

LA RESPOSTA
I és que segons justifica el di­rector de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’ajuntament, ‘aquesta ciutat no es pot per­metre parar l’activitat comer­cial i econòmica expulsant ac­tivitats que porten molts di­ners a la ciutat’. Tot i això, l’any 2007, i davant el reclam de ve­ïns i comerciants, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar un Pla d’Usos per evitar la prolifera­ció d’establiments majoristes a la zona. ‘El Pla d’Usos només persegueix això, res més. No és un Pla d’Usos per limitar la pre­sència de cap tipus de nouvin­gut’, assegura Albert González. I no és estranya aquesta apreci­ació, ja que la lluita de l’associa­ció de veïns de la dreta de l’Ei­xample sud per aquesta causa va començar amb l’obertura de comerços a l’engròs asiàtics, ‘sí, asiàtics, no podem dir-ho d’una altra manera’, es justifica Cha­ro Martínez, qui s’autoanome­na com a policia de barri. ‘Però nosaltres no era perquè fossin asiàtics’, afegeix Martínez, ‘si­nó perquè indiscutiblement el barri s’estava degradant d’una manera enorme per una mena de comerç que no complia cap condició’.

QUI INCOMPLEIX?
Però ‘que hi ha gent que incompleix?’, torna a pre­guntar Albert González, ‘evi­dentment, però tant els uns com els altres’, assegura. De fet, segons ell, i tenint en compte que el Pla d’Usos és una llei en aplicació des del moment de la seva aprovació l’any 2007, la re­alitat és que els de fora incom­pleixen menys que els de dins perquè acaben d’arribar i tenen els seus establiments més po­sats al dia. Però ‘algú pot veu­re més irregularitats de les que hi ha perquè els interessa aquestes irregularitats’, dei­xa caure el director de l’Àrea de Promoció Econòmica.

L’Ajuntament es justifica davant una pràctica il•legal generalitzada però cada cop més regulada i, per tant, po­tencialment més restringida. Fins i tot els principals afectats reconeixen que hi ha hagut avanços: ‘l’Ajuntament ha actuat tard i malament, però algunes irregularitats que s’han anat produ­int durant uns anys, com les deixa­lles o els amuntegaments de capses a les voreres, són cada cop menys freqüents’ concedeix Xavier Perelló, president de l’Associació de Comer­ciants a l’engròs És Moda. La pressió és forta i es fa sentir més enllà de les botigues regentades per la comuni­tat xinesa: ‘al nostre barri hi ha hagut 197 inspeccions, cosa que no ha pas­sat ni a cap altra sector ni a cap altra barri de Barcelona’, prossegueix Pe­relló, que critica la manca d’informa­ció sobre l’estat d’aplicació actual del Pla d’Usos. ‘Nosaltres no tenim cons­tància de si s’ha aprovat o si funcio­na ni res’, diu Perelló; mentre que des de l’Àrea de Promoció Econòmica, Al­bert González reafirma l’estat d’apli­cació en el que es troba el Pla d’Usos. ‘Des de que es va aprovar l’any 2007 que es va aplicant’, assegura.

DIES DE COMPRES
Una passejada per les botigues de venda a l’engròs de la zona mostra a tot client potencial que la situació és complexa i depèn de les botigues, del venedor, del moment del dia, del cli­ent i el nombre de clients, etc. Les ir­regularitats no es cometen només en botigues asiàtiques, encara que més difícil, els botiguers autòctons també poden proposar a un client de com­prar una peça de roba, sense com­plir la normativa i malgrat l’existèn­cia d’un rètol indicant ‘només venda a l’engròs’ en diferents idiomes. Però també és possible entrar a una boti­ga de venta a l’engròs del carrer Tra­falgar i que la persona que està ate­nent no estigui disposada a vendre al detall en aquell moment. ‘Aquí no, en otra tienda’, contesten, regularment en castellà, alguns comerciants ma­joristes.Variabilitat de situacions que obliguen a deixar aparcat qualsevol discurs maniqueista que parli direc­tament i sense matisos de bons i do­lents.

Reportatge d'investigació realitzat per Míriam Gifre i Àngela Moreno entre octubre del 2008 i març del 2009. Investigació Periodística i Documentació, UPF.