Ahir va ser un dia especial, un diumenge familiar però diferent. Un diumenge polític però molt proper. Una jornada emotiva i reconfortant per totes bandes.
Des de bon matí a l’Escala es respirava un ambient de nervis, sobretot per part d’aquells que veien l’alcaldia perduda però no s'ho volien. Vora les meses electorals tots els comentaris vaticinaven el mateix, també les enquestes a peu d’urna; però ningú volia emocionar-se abans d’hora. Tothom tenia la confiança de que l’Estanis seria el nou alcalde de l’Escala, però desprès del gir en el recompte de fa quatre anys, tots semblàvem més prudents. Només ho semblàvem, perquè les ganes i la il·lusió ens portaven. Alguns donaven 6 regidors, altres 5, altres s’atrevien a dir el setè, la majoria absoluta.
A les 8 del vespre començava el recompte de vots, els nervis augmentaven, l’emoció també. Amb l’orella enganxada a la ràdio, els familiars, amics i simpatitzants escoltàvem els resultats. Mesa a mesa, l’eufòria augmentava, xifra a xifra i percentatge a percentatge, els socialistes guanyaven a en Guinart, Sí! Totes les taules menys una, i tan sols per tres vots, els mateixos que ens van faltar per a la majoria absoluta! (Però bé, els absolutismes mai són bons, quasi millor així...)
Finalment, després de tanta feina feta, de tan temps treballant-hi, de tantes hores i tantes idees, el poble de l’Escala sembla que s’ha assenyat. La política d’en Guinart també ens hi ha ajudat, ho hem de reconèixer, però quan un equip és bo, treballa i confia, quan un grup és proper i humà, quan una gent es desviu per fer de l’Escala una gran vil·la, la nostra gran vil·la, el poble ho nota, ho sent, ho veu i ho vol! Fins i tot la pluja que portava aguantant tot el dia va sortir llavors a celebrar-ho, no ens va pas aigualir la festa, també ara la pluja cau millor a l’Escala.
A les 8 del vespre començava el recompte de vots, els nervis augmentaven, l’emoció també. Amb l’orella enganxada a la ràdio, els familiars, amics i simpatitzants escoltàvem els resultats. Mesa a mesa, l’eufòria augmentava, xifra a xifra i percentatge a percentatge, els socialistes guanyaven a en Guinart, Sí! Totes les taules menys una, i tan sols per tres vots, els mateixos que ens van faltar per a la majoria absoluta! (Però bé, els absolutismes mai són bons, quasi millor així...)
Finalment, després de tanta feina feta, de tan temps treballant-hi, de tantes hores i tantes idees, el poble de l’Escala sembla que s’ha assenyat. La política d’en Guinart també ens hi ha ajudat, ho hem de reconèixer, però quan un equip és bo, treballa i confia, quan un grup és proper i humà, quan una gent es desviu per fer de l’Escala una gran vil·la, la nostra gran vil·la, el poble ho nota, ho sent, ho veu i ho vol! Fins i tot la pluja que portava aguantant tot el dia va sortir llavors a celebrar-ho, no ens va pas aigualir la festa, també ara la pluja cau millor a l’Escala.
I perdoneu que hagi parlat en primera persona en alguns fragments d'aquest escrit, però quan els sents, els veus, els escoltes, els admires, etc. t'emociones i l'emoció és una cosa que no es pot controlar ni separar.
Ara, endavant Estanis, a treballar fort socialistes!
PD: Ahir vaig conèixer el meu 'amic' Políticament correcte al qual li havia dedicat algun escrit anterior.
4 comentaris:
Començo pel final.
La sorpresa sobre l'autor/a del "Politicament correcte" va superar totes les previsions. Em vaig alegrar molt per en Moreno, un noi que apuntava molt bones manres però que va quedar "fora de joc" degut a l'irrupció de Guinart i CiU a la política escalenca.
Amb aquest bloc ha recuperat, menys els anys, bona part d'aquelles ganes de servir al poble. Segur que ha estat l'època en què ha parlat i ha estat més a prop dels escalencs.
L'altre gran sorpresa va ser l'aclaparadora victòria de l'Estanis i el PSC. Tots teníem clar que la visctòria era a prop, però no amb tanta superioritat. Quan vam començar l'escrutini de la mesa on exercicia d'apoderat, tot eren nervis, incerteses. Teníem un ull a la plantilla per sumar els vots i l'altre a la pantalla de TV (sense veu). Tots esperàvem veure els formatgets, els percentatges... Els resultats inicials confirmaven les previsions i mentre uns ens tranquilitzàvem, d'altres anaven perdent color. Els colors de l'Escala! Una gran nit.
Pep
entra ara al políticament correcte,doncs...emporiae dixit!
Quan veurem una Miriam Gifre alcalde alcadessa de la seva preciosa vil·la? ;)
evidentment volia dir "alcaldessa", no pas alcalde ;P
Tot i que... ara q hi penso.. seria un gran què veure't governant la teva petita ciutat i am un canvi de sexe al damunt XD
Publica un comentari a l'entrada