Professionals de la medicina, mitjans de comunicació d'arreu del món i, sobretot ciutadans, holandesos o forans, tots ens hem quedat sorpresos, per no dir flipats, quan el nou gran i innovador programa de la gegant Endemol ha resultat ser una broma. Una broma que és alhora un avís d'alerta a l'escassedat de donants a Holanda. Un avís que, de ben segur, haurà obtingut i obtindrà millors resultats que si ho hagués dit el Ministre de Salut de torn en roda de premsa.
I és que des de que es va fer pública la notícia sobre el nou format, mitjans escrits i audiovisuals no han parat de fer-ne ressó; un ressó que generalment es basava en crítiques destructives vers el programa, un ressó de l'opinió publicada que revifava dia a dia la columna de fum de l'opinió pública general amb reaccions i noves apreciacions. Manca de deontologia i ètica, morbositat, insensibilitat, fins i tot la cadena que emetia el programa ha reduït el seu nombre d'abonats. Potser això la BNN no ho havia previst, tampoc Endemol, però els principals productors i creadors europeus de nous formats sí que han aconseguit l'efecte que perseguien, més enllà de l'índex d'audiència (la segona més alta del prime time holandès d'anit, per cert).
L'anècdota recorda una mica a aquella Història de los mundos d'Orson Welles, un dels moments més gloriosos de la història de la ràdio. Al relat d'Orson Welles no hi havia marcians, ni naus espacials, només una narració molt ben feta. Ahir a El Gran Show del Donant hi havia malalts, sí, 3 holandesos que esperen la donació d'un òrgan, però no hi havia òrgan ni donant; només una actriu, Leoni Gebbink -que segur que ara es farà famosa, si més no a Espanya se'n faria-, i un gran i estudidíssim muntatge. Un xou totalment versemblant que era alhora un homenatge a l'innovador fundador de la cadena, mort fa uns anys per una insuficiència renal.
I és que des de que es va fer pública la notícia sobre el nou format, mitjans escrits i audiovisuals no han parat de fer-ne ressó; un ressó que generalment es basava en crítiques destructives vers el programa, un ressó de l'opinió publicada que revifava dia a dia la columna de fum de l'opinió pública general amb reaccions i noves apreciacions. Manca de deontologia i ètica, morbositat, insensibilitat, fins i tot la cadena que emetia el programa ha reduït el seu nombre d'abonats. Potser això la BNN no ho havia previst, tampoc Endemol, però els principals productors i creadors europeus de nous formats sí que han aconseguit l'efecte que perseguien, més enllà de l'índex d'audiència (la segona més alta del prime time holandès d'anit, per cert).
L'anècdota recorda una mica a aquella Història de los mundos d'Orson Welles, un dels moments més gloriosos de la història de la ràdio. Al relat d'Orson Welles no hi havia marcians, ni naus espacials, només una narració molt ben feta. Ahir a El Gran Show del Donant hi havia malalts, sí, 3 holandesos que esperen la donació d'un òrgan, però no hi havia òrgan ni donant; només una actriu, Leoni Gebbink -que segur que ara es farà famosa, si més no a Espanya se'n faria-, i un gran i estudidíssim muntatge. Un xou totalment versemblant que era alhora un homenatge a l'innovador fundador de la cadena, mort fa uns anys per una insuficiència renal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada