Veig al TNVespre que el català és una de les 100 llengües més parlades del món. La número 88, per ser exactes, i me n’enorgulleixo enormement.
Surto al carrer, avui vaig sense el meu ipod nano a les orelles i em dedico a sentir (que no a escoltar) als altres. En un pas de zebra, una mare renya en castellà al seva filla i al meu supermercat habitual, la caixera m’informa del preu en castellà després del meu catalaníssim ‘bona tarda, només tinc això’. Llegeixo entre els blogs afins, gent de parla catalana sembla que es sent més còmoda escrivint en castellà, o potser és que en castellà es fan menys faltes? Me'n vaig de compres. Fent cua per pagar en una coneguda cadena de roba interior, una senyora se’m dirigeix en castellà: ‘eres la última?’. Ho sóc. Es posa darrera meu i comença a mantenir una conversa catalana amb la seva filla adolescent. Que faig cara a castellano-parlant potser? Ho dubto.
A Catalunya ens hem acostumant a dirigir-nos primer en catsellà als nostres co-habitants. Al bar, al súper, al metro, ‘bajas?’; sembla que les primeres interpel·lacions sempre són en castellà. Potser és que, com feia aquell, la gent parla en català en la intimitat. Però bé, el català és una de les 100 llengües més parlades del món. Orgullosa de fer-la servir cada dia.
3 comentaris:
Aquí a París hem repetit cinquanta vegades (i ho tornarem a fer les vegades que calgui) que a casa nostra es parla català, un idioma diferent al castellà.
La gent sembla que ho entén i s'ho prenen de bon grat. Francesos i italians han quedat sorpresos al descobrir que sovint el seu idioma s'assembla més al català que al castellà. I l'última sorpresa ha estat saber que una amiga nostra francesa (de les afores de Toulouse) fa servir expressions occitanes que són pàcticament igual en català ("fa calou"; "fa fred"; "esclafer"; "espatarner"; "xarrer"...) Curiosament si les diu a un parisí, no s'entendran...
...Quina llàstima que a casa nostra la gent no valori tant bé aquesta meravellosa llengua que parlem...
per cert.. tant dir del català i el castellà i TU TENS EL BLOG EN CASTELLÀ!! quina barra! :P
blogger ja existeix en català... a veure si ho canviem! ;) ..que això de veure "comentarios" i "junio de 2007" fa mal!!!!!!
Mira la periodista de la Pompeu! jeje! be, no saps qui soc... soc l'Albert, el cosí de la Núria... que estava a la teva taula el dia de la boda... que fa periodisme... jejeje! més pistes no puc donar. Be, doncs navegant entre els blogs de la Pompeu m'he trobat amb el teu! xD
Està be, tot i que es per una assignatura oi? jo al meu escric en català i en castellà... No per res, però a vegades es bo poder arribar al màxim de gent.. tot i que el tinc bastant abandonat, per no dir del tot.
Be, doncs res, quedes saludada periodista comunicadora i futura editora de continguts per la tele! ^^ Ens anem veient! See you! :)
Publica un comentari a l'entrada