Última setmana de gener, primera de febrer

Fa uns dies, la Sheryl, my American mum, em va proposar una nova experiència gratificant. Aquest cop no es tractava d’una nova escapada a NYC (ja m’agradaria, ja), ni d’un nou viatge a Arizona, tampoc d’una excursió familiar fins a l’estat de Maine. Tot i que ara que ho penso, seria realment molt interessant agafar un avió fins a Philly per viure en primera persona i des de New Jersey el Caucus del superdimarts 5 de febrer. Però aquesta experiència haurà d’esperar com a mínim 4 anys més. Aquesta vegada la Sheryl em demanava si podia participar via Internet a la classe d’espanyol de la Gabrielle, i així ho vaig fer, convertint el dimarts 29 de gener en el nostre particular superdimarts.
La cita era a les 7 de la tarda hora catalana –la 1 del migdia a NJ-, a través del xat del gmail. Amb una puntualitat més british que american, vam començar la peculiar classe. Es tractava d’una mena de roda de premsa sobre Espanya i els seus costums, tradicions, hàbit, etc. Un a un, els companys de la Gabrielle s’anaven presentant i fent les seves respectives preguntes, algunes més generals, altres de més personals, preocupacions curioses dels petits teenagers, etc. La primera pregunta em va matar: ‘Per què Gaudí va fer un drac?’, si les preguntes havien d’anar per aquell camí ja podia començar a obrir la wikipèdia, perquè la classe prometia. I va prometre.
Les preguntes van anar variant: la Mia em va demanar per les tradicions i customs espanyols, la Jessica per la diferència entre el Mediterrani i l’Atlàntic, en Ben em va preguntar pel futbol, en Michael, preocupat perquè li acaben de posar aparells, em va demanar si els nens espanyols també porten ferros; l’Alyssa volia saber què era el que més m’agradava dels EUA i quin país dels que havia visitat era el meu preferit. Els meus hobbies, els meus estudis, l’escola d’aquí, la música, el menjar, els animals, les cases...; cada ‘Hi Miriam, I’m...’ era una nova sorpresa. Però qui més em va sobtar va ser en Simon, crec que es deia; ell em va demanar per la política espanyola, per quin govern teníem actualment a Espanya. D’una manera ben senzilla li vaig explicar les diferències entre el sistema polític americà i l’espanyol, també li vaig comentar que aquí també estàvem en pre-campanya electoral, encara que molt diferent, però que a més a Espanya hi havia una monarquia. Espero que el pobre Simon ho entengués.
Prop de dues hores més tard, la Gabrielle va tornar a agafar les rendes del teclat per dir-me que una altra mestra els esperava. La classe se m’havia fet curta, l’experiència havia estat francament gratificant.

Última setmana de gener i primera de febrer. Canvi de mes, suma d’anys, inici de l’stage –que no pràctiques- al Departament de Documentals i Nous Formats de TV3, cap de setmana de carnaval en el que tot s’hi val… Avui a les dotze de la nit intentaré no perdre la sabata de cristall com la Ventafocs, sinó donar una grata benvinguda als 24 amb l’elegància de l’Audrey Hepburn. Sí, aquest any carnaval coincideix amb el meu aniversari, i com que el 4 sempre ha estat el meu número, he decidit donar-li un bon ‘Esmorzar amb diamants’ vestida de Holly Golightly. I a veure si Moon River acompanya els meus passos fins l’any que ve.