El metro és un mar d'històries. Sovint, mentre escolto la meva música, em dedico a observar a la gent: els seus moviments, les seves accions, el seu comportament, les seves interaccions, la roba que porten, el complements, on pugen o baixen... Imagino les seves vides, n'escric el seu guió.
Aquesta setmana, però, he dedicat els meus trajectes matinals cap a la facultat per fer un treballet de camp sobre la premsa que es veu al metro. Partint de l'evident hipòtesi que la gent llegeix més premsa gratuïta que de pagament, he agafat la línia verda direcció Canyelles amb la intenció de comptabilitzar els diaris més llegits. Efectivament la meva hipòtesi s'ha confirmat. El nombre de lectors de Qué, 20minutos, metro i ADN ha superat per molt el nombre d'aficionats a la premsa de pagament. Fins i tot en més d'una ocasió m'he trobat amb lectors amb més d'un diari gratuït sota el braç (per comparar informacions?); també amb còmiques escenes en les que algú feia de paràsit del lector del seu costat i li llegia el diari per sobre l'espatlla (ho reconec, jo també ho he fet alguna vegada).
El diari gratuït que més he trobat entre els usuaris de la línia verda és el 20minutos, però cal tenir en compte que això depèn d'on es localitzen els repartidors de diaris. Per altra banda, el diari de pagament amb el que més he topat és La Vanguardia, un diari barceloní. El fullejaven sobretot homes (només he observat una dona), de mitjana edat i, suposadament -per la seva vestimenta i els seus complements-, de classe mitja/mitja-alta, empresaris i funcionaris. No es pot fer la mateixa caracterització dels lectors de diaris gratuïts, ja que homes i dones de totes les edats i professions cauen al món de la premsa gratuïta.
Casualment, a causalment també, ahir dijous vaig observar més exemplars de premsa esportiva que els altres dies. Fins i tot més que dilluns (quan és més habitual rebre informació esportiva despés de l'activitat del cap de setmana), la raó? El gol de Messi en el partit de copa contra el Getafe.
Finalment també voldria fer menció a tots aquells barcelonins que aprofiten el viatge en metro per llegir un capítol del seu llibre o novel·la (sovint amb la tapa forrada i amagada), estudiar apunts de classe, xafardejar la premsa rosa o prendre nota de les últimes ofertes del súper. També a tots aquells que miren les musseranyes, somriuen, esolten música i ens fan escoltar la seva música, conversen, mengen, etc. Anar amb metro no només serveix per comprovar de primera mà que la premsa de pagament està en crisi, sinó també, com deia abans, per observar als transeünts i escriure la nostra personal història de la seva vida.
2 comentaris:
Míriam,
M'ha agradat aquesta temàtica és una faceta que no et coneixia; que eres força tafanera sí que ho sabia el que no sabia era que d'aquesta "qualitat" en podés sortir un escrit rodó. Anem millorant.
Ahir vaig anar a la presentació del llibre de l'Estanis, va estar bé, molt bé. La llibreria estava plena de gom a gom, amb gent al carrer. la seva intervenció a l'acte també va estar molt bé. Va agraïr les col.laboracions, va matitzar petites coses i després va escollir 5 textos d'altres autors relacionats amb l'Escala o els empordanesos. Va començar amb fragments de Pla, després d'Oriol Pi de Cabanyes i va acabar amb textos de l'Armengol (la cala de la Creu) en Joan Riera (jocs de mainada a la Mar d'en manassa) i de R. Guanter (sobre l'Ave Maria dels anys 60. La gent va sortir molt contenta, van ser uns textos molt pensats.
Aquest Estanis cada cop ho fa millor, és molt polièdric, jo li deia, ara que l'Argentina està de moda, que és com un iceberg, la gent només n'ha vist una vuitena part!.
Jo
Gràcies. Sí, el meu instint curiós i tafaner a vegades serveix per anar més enllà de les xafarderies.. Que hi hagués gent al carrer volen dir electors al carrer, oi?és a dir, votants per vosaltres!
M'ha agradat molt la comparació de l'iceberg, crec que te la robaré!
Si Trias roba lemes i el PSOE de Canàries roba programes electorals, per què no agafar prestada una idea?jajaj
mim
Publica un comentari a l'entrada